MossosQuizTema B.7. L’organització territorial de l’Estat
El tema B.7 del temari de Mossos d'Esquadra és «L’organització territorial de l’Estat». Forma part de l'àmbit B. Institucional i té 7 apartats. Aquí tens l'índex oficial i 5 preguntes tipus test resoltes, amb la cita de la guia d'estudi oficial que justifica cada resposta.
Índex del tema B.7
- Els models d’organització territorial
- L’Estat unitari i l’Estat federal
- L’evolució dels models
- El model territorial a la Constitució espanyola de 1978
- Les comunitats autònomes
- Els municipis
- Les províncies
- Les comarques
- Les vegueries
Preguntes tipus test resoltes del tema B.7
Tenen el mateix format que les de l'examen: quatre alternatives i només una de correcta. Pensa la resposta abans d'obrir la solució.
1. Quins països europeus van adoptar el model federal nascut als Estats Units?
- França i Itàlia
- Alemanya i Suïssa
- Regne Unit i Irlanda
- Espanya i Portugal
Veure la resposta
Resposta correcta: B) Alemanya i Suïssa
Segons la guia, el model federal nascut als Estats Units fou adoptat posteriorment al continent europeu per Alemanya i Suïssa.
Guia d'estudi oficial, pàgina 160: «El model federal nascut als Estats Units fou adoptat posteriorment al continent europeu per Alemanya i Suïssa, per alguns països iberoamericans (Mèxic, el Brasil i l’Argentina) i per alguns estats històricament vinculats a la Gran Bretanya (el Canadà i Austràlia). 1.2.»
2. Quin article de la CE preveu el procediment especial d'accés a l'autonomia amb una manifestació de la voluntat d'autogovern molt més àmplia?
- Article 143
- Article 148.2
- Article 151.1
- Article 152
Veure la resposta
Resposta correcta: C) Article 151.1
Segons la guia, hi ha comunitats autònomes que poden aconseguir el mateix nivell d'autonomia que les de tractament diferenciat, si bé han d'utilitzar un procediment especial on s'exigeix una manifestació de la voluntat d'autogovern molt més àmplia (article 151.1).
Guia d'estudi oficial, pàgina 162: «En segon lloc, hi ha aquelles comunitats autònomes que poden aconseguir el mateix nivell d’autonomia que les anteriors, si bé per assolir-lo han d’utilitzar un procediment especial on s’exigeix una manifestació de la voluntat d’autogovern molt més àmplia (article 151.1).»
3. Com s'elegeixen els consellers comarcals?
- Per sufragi universal directe
- De caràcter indirecte, proporcional al percentatge de vots i de regidors obtinguts
- Per designació directa del president de la Generalitat a proposta del Govern català
- Per sorteig públic entre tots els regidors dels municipis que formen part de la comarca
Veure la resposta
Resposta correcta: B) De caràcter indirecte, proporcional al percentatge de vots i de regidors obtinguts
Segons la guia, l'elecció dels consellers comarcals és de caràcter indirecte, s'atorga a cada formació electoral un nombre de consellers comarcals proporcional al percentatge de vots obtinguts a tots els municipis i al percentatge de regidors obtinguts al conjunt d'ajuntaments.
Guia d'estudi oficial, pàgina 163: «El ple està constituït pel president i per la resta de consellers comarcals, l’elecció dels quals és de caràcter indirecte, s’atorga a cada formació electoral que hagi participat en unes eleccions municipals un nombre de consellers comarcals proporcional al percentatge de vots obtinguts a tots els municipis i al percentatge de regidors obtinguts al conjunt d’ajuntaments.»
4. Quines eren les circumscripcions merament administratives de l'Estat unitari que va néixer a França amb la Constitució de 1791?
- Els departaments i els municipis
- Les províncies i les regions
- Els estats membres i les vegueries
- Les mancomunitats i els districtes
Veure la resposta
Resposta correcta: A) Els departaments i els municipis
Segons la guia, l'Estat unitari es divideix únicament en unes circumscripcions merament administratives (els departaments i els municipis) al capdavant de les quals hi ha el prefecte i l'alcalde.
Guia d'estudi oficial, pàgina 159: «L’Estat unitari es caracteritza per ser un Estat amb una única constitució, una única direcció política i un únic òrgan per dictar lleis per a tot el territori, que es divideix únicament en unes circumscripcions merament administratives (els departaments i els municipis) al capdavant de les quals hi ha una única autoritat administrativa (el prefecte i l’alcalde), designada pel Govern, del qual depèn jeràrquicament.»
5. La LBRL crea una pluralitat de figures per a aquells municipis que vulguin exercir les seves competències de manera conjunta. Quines?
- Vegueries i províncies
- Regions, comunitats autònomes i euroregions transfrontereres
- Figures associatives (mancomunitats, consorcis, etc.)
- Departaments i prefectures
Veure la resposta
Resposta correcta: C) Figures associatives (mancomunitats, consorcis, etc.)
Segons la guia, la LBRL crea una pluralitat de figures associatives (mancomunitats, consorcis, etc.) per a aquells municipis que les vulguin utilitzar per dur a terme les seves competències.
Guia d'estudi oficial, pàgina 163: «A més, la LBRL crea una pluralitat de figures associatives (mancomunitats, consorcis, etc.) per a aquells municipis que les vulguin utilitzar per dur a terme les seves competències. d) La llei els reconeix potestats executives i normatives de tipus reglamentari. e) Tenen atribuïda també la capacitat de finançament a través de la creació de tributs propis i de la participació en els ingressos de l’Estat i de la comunitat autònoma de la qual formen part. 5.»
Continua amb aquest tema
A MossosQuiz hi ha moltes més preguntes del tema B.7, totes amb la resposta justificada, a més de flashcards, podcast i el tema en PDF. Pots veure els 20 temes del temari o passar a un altre tema:
← Tema B.6. Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional · Tema B.8. La Unió Europea →